«Gestalt» és una paraula alemanya que es tradueix malament: ve a dir la forma sencera d'una cosa, el conjunt que no s'entén mirant-ne les peces per separat. Portat a una consulta: l'insomni, la discussió d'ahir a la nit o el nus a l'estómac no són avaries soltes que calgui reparar; formen part de com estàs vivint ara, amb la teva feina, la teva gent i la teva història al darrere.
És un corrent humanista, i això canvia el repartiment de papers. El terapeuta no et diu com has de viure, perquè de la teva vida en saps més tu. El seu ofici és un altre: adonar-se del que passa mentre parles —allò que envoltes sense arribar a dir, el que se t'accelera, la frase que repeteixes sense sentir-la— i posar-ho al davant perquè ho puguis mirar.
Per això a la sessió no només s'explica el que va passar a fora. De vegades ens aturem en el que està passant aquí: com ho expliques, què fas amb les mans, on calles. Sol ser allà on apareix allò que feia temps que esquivaves. S'avança al teu ritme; ningú no t'empeny a obrir res abans d'hora.