Teràpia de parella, sessions en línia
Teràpia de parella a Barcelona
Gairebé ningú demana hora el dia que el problema comença. Es demana dos o tres anys després, quan ja us sabeu la discussió de memòria i podríeu recitar-la sencera sense arribar al final. Es pot venir força abans d'això. I encara que arribeu tard, hi continua havent feina a fer.
Som tres terapeutes de Barcelona i treballem des de la Gestalt. Les sessions de parella són en línia, per videotrucada, duren una hora i les fem en català o en castellà. Us podeu connectar junts des del mateix sofà o cadascú des d'on sigui; més avall us expliquem com se sosté cada opció, perquè no són el mateix.
El primer que solem dir és que gairebé mai es discuteix pel que sembla. Es discuteix pels plats, pel mòbil, per com vas parlar amb la teva mare al dinar de diumenge. A sota hi ha alguna cosa que fa mesos que no es diu i que ja no troba el moment de dir-se. La feina consisteix a arribar-hi sense que la conversa es trenqui abans.
No us prometrem res sobre com acaba això. Hi ha parelles que en surten amb ganes de tornar-ho a provar i n'hi ha que descobreixen que el que necessitaven era separar-se sense destrossar-se. Totes dues coses són un resultat de la feina, no un fracàs de la feina.
Quan té sentit demanar hora (i quan es demana tard)
El moment raonable és quan noteu que la mateixa conversa ja no porta enlloc. No cal que hagi passat res greu. N'hi ha prou que us hàgiu sentit dir «això ja ho hem parlat» tres vegades en un mes, o que hàgiu deixat de treure certs temes perquè ja sabeu com acaben.
El que veiem gairebé sempre és una altra cosa: la majoria arriba força més tard. Han passat dos o tres anys des que allò va començar a torçar-se i en aquest temps s'han anat acumulant coses que ja no es diuen. S'hi pot treballar igualment, però costa més, perquè cal retirar moltes capes abans d'arribar al que de debò està en joc.
I sí, hi ha un punt en què s'arriba tard. Quan un dels dos ja ha pres la decisió per dins i ve només per poder dir que ho va intentar, això es nota a la sessió. Quan passa, ho diem. De vegades llavors la feina deixa de ser com continuar junts i passa a ser com separar-se sense fer-vos més mal del necessari, sobretot si hi ha fills pel mig.
Què passa dins d'una sessió de parella
La primera sessió sol començar amb una pregunta senzilla i difícil: què us ha portat avui. Parleu tots dos, per torns, i el normal és que apareguin dues versions que no s'assemblen gaire. Això no és cap obstacle; és exactament el material amb què es treballa.
A partir d'aquí mirem dues coses alhora. El que expliqueu, és clar, però sobretot el que feu mentre ho expliqueu: qui puja el to, qui calla i mira cap a una altra banda, en quin segon exacte deixeu d'escoltar-vos. Aquesta seqüència la repetiu a casa mil vegades i mai no l'heu vista des de fora. Aquí passa al davant, i es pot aturar a mitges.
També ens aturem quan cal. Una sessió de parella no és la discussió de casa amb algú mirant: si la conversa se'n va, es talla i es torna a un punt on encara us sentíeu. Cadascú va al seu ritme, i ningú no ha de deixar anar el primer dia allò que fa anys que guarda.
El que no fem
No repartim raons. Val la pena dir-ho aviat, perquè molta gent ve amb l'esperança que algú de fora digui per fi qui tenia raó en allò de l'estiu passat. No ho farem, i no és per prudència: és que esbrinar qui té raó no ha desencallat mai cap parella.
Tampoc no us direm si continuar junts o separar-vos. Aquesta decisió és vostra i només es pot prendre des de dins. El que sí que es pot és que la prengueu amb tot damunt la taula, en comptes de prendre-la enmig d'un cop de porta o després de mesos de silenci administrat.
I aquí no hi ha aliats. Cap dels dos no trobarà algú que li doni la raó contra l'altre, ni tan sols quan un parli millor o arribi amb el relat més endreçat. Si en algun moment noteu que us estem tractant diferent, es diu en veu alta dins de la sessió i s'hi mira.
Si un dels dos no vol venir
És de les coses més habituals. Gairebé sempre n'hi ha un que fa mesos que ho proposa i un altre que ho viu com una emboscada perquè li diguin el que fa malament. Arrossegar algú serveix de poc: qui ve obligat s'asseu a defensar-se durant una hora i d'aquí en surt poca cosa.
El que sí que funciona és començar tu sol. Un procés individual sobre la teva parella no és cap pla B. Pots mirar què hi fas tu, en aquest ball, què estàs sostenint, què fa anys que no dius per por del que es pot muntar. Això ja mou alguna cosa a casa, encara que l'altre no s'assegui mai davant de la càmera.
I passa sovint que, mesos després, qui no volia venir acaba venint. De vegades perquè ha notat canvis; de vegades perquè li ha caigut la por que l'assenyalin. Si arriba aquest moment, es pot passar a un treball de parella, i valorem entre nosaltres qui dels tres és millor que el porti. Som tres precisament per això.
Com funciona la sessió per videotrucada
Totes les sessions són en línia. En confirmar l'hora us enviem un enllaç i amb això n'hi ha prou: no cal instal·lar res estrany ni desplaçar-se. Dura una hora, i si preferiu una estona més llarga es reserva en demanar-la. Nosaltres som de Barcelona, però vosaltres us podeu connectar des d'on sigueu.
Si us connecteu junts, funciona millor un ordinador o una tauleta recolzada que un mòbil a la mà, i convé que us assegueu de manera que hi càpigueu tots dos, a la imatge. Us hem de veure alhora, perquè bona part de la feina és en el que fa un mentre parla l'altre. Busqueu una hora en què no hi hagi ningú més a casa; si hi ha canalla, aquesta és la part que cal resoldre abans.
També pot ser cadascú des d'un lloc diferent: dues pantalles, dues cases, o un des de la feina a última hora. Sona pitjor del que és. Quan ja hi ha una separació pel mig, quan un viatja molt o quan ser a la mateixa habitació escalfa la conversa abans de començar, connectar-se per separat és el que fa que la sessió sigui possible. L'important és que cadascú estigui sol a la seva habitació i amb auriculars.
FAQ
Preguntes que ens fan abans de començar
Vivim fora de Barcelona. Podem fer teràpia de parella en línia igualment?
Sí. Totes les sessions són per videotrucada, així que no cal que visqueu a Barcelona ni que us desplaceu enlloc. Nosaltres som d'aquí i atenem en català i en castellà. L'únic que necessiteu és una hora tranquil·la i un lloc on pugueu parlar sense que us interrompin.
Quant dura un procés de parella?
No hi ha cap xifra que us puguem donar per endavant, i desconfieu de qui us la doni. Hi ha parelles que en uns mesos col·loquen allò que les tenia encallades i n'hi ha que necessiten més recorregut. El més habitual és veure'ns amb certa regularitat al principi i anar espaiant, i cada cert temps ens aturem a revisar si això continua tenint sentit.
Ja hem parlat de separar-nos. És tard per venir?
No necessàriament, tot i que la feina canvia de forma. Quan la separació ja és damunt la taula, moltes vegades el que es treballa no és com continuar junts sinó com separar-se sense arrasar amb el que queda, sobretot si hi ha fills. Això també és teràpia de parella, i sovint és el més útil que es pot fer en aquest punt.
Hi ha hagut una infidelitat. Es pot treballar això aquí?
Sí, i és un dels motius més freqüents pels quals una parella demana hora. Aquí no s'organitza cap interrogatori sobre els detalls ni es busca un culpable. Es treballa amb el que es va trencar, amb el que ja hi havia abans que es trenqués i amb què vol fer ara cadascú, que gairebé mai no és el mateix per a tots dos.
Podem tenir alguna sessió per separat?
De vegades sí. Hi ha moments en què veure cadascú a soles ajuda a entendre alguna cosa que en parella no acaba de sortir. Quan es fa, s'acorda amb vosaltres abans i es diu per a què. El que no fem és guardar secrets d'un davant de l'altre: si alguna cosa ha de ser a la sessió de parella, es parla de com portar-la-hi.
Amb qui dels tres treballarem?
Ens escriviu explicant una mica què us passa i us proposem amb qui començar, segons el que porteu i com quadrin les agendes. Som tres i no treballem igual. Si al cap d'unes sessions noteu que amb aquella persona no acabeu de trobar-vos, es diu i es canvia; no és cap fracàs de ningú.
Qui escriu gairebé sempre és un dels dos
El normal és que escrigui un i que l'altre arribi després, amb més dubtes i menys ganes. No passa res. Expliqueu-nos en quatre línies què està passant i com aneu d'horaris, i ja ho endrecem a la primera sessió. Contestem nosaltres, no un formulari automàtic. Preguntar no us compromet a res, i si veiem que el que necessiteu no és això, us ho direm.